Mentre redactava la part final del meu treball de recerca cap a finals del mes de febrer, vaig contactar amb diverses autoritats polítiques europees, espanyoles i catalanes per preguntar sobre quines serien les possibles regulacions que les autoritats públiques tenien previst dur a terme arran del creixement del sector de les criptomonedes.
He de dir que vaig tindre sort i una autoritat com en Jordi Puigneró, vicepresident de Catalunya, va contestar-me i va respondre totes les meves preguntes.
Aquí us deixo l’entrevista:
Quines són les regulacions que existeixen actualment a Catalunya per les criptomonedes? Es pretén ampliar o modificar aquestes en un futur veient el creixement del sector?
Des de Catalunya no s’ha establert cap regulació específica sobre criptomonedes, les regulacions que són d’aplicació són les d’àmbit estatal i molt probablement en un futur no molt llunyà haurem de tenir en compte el marc regulatori d’àmbit europeu.
El marge de maniobra que deixa a nivell català la regulació espanyola, i a l’espera de la futura regulació europea no aconsellen plantejar-se un marc català sobre criptomonedes ja que el que convé per adoptar solucions tecnològiques com aquesta és un marc de referència estable.
Quina és la capacitat que té Catalunya per autogestionar i crear noves lleis referents a aquest tema de forma autònoma?
Tal i com hem comentat, en el marc regulatori actual, la capacitat de Catalunya de crear noves lleis en aquest àmbit és limitada. De fet, hi ha fins i tot limitacions, no només en l’ús de criptomonedes, sinó, de fet, sobre la utilització de les tecnologies de registre distribuït (DLT per les sigles en anglès Distributed Ledge Technologies) o blockchain per a sistemes d’identificació digital per part de les administracions públiques, tal com estableix el Reial Decret Llei 14/2019, regulació amb la que no hi estem d’acord.
Cal ser molt curós en la manera com es regula, i aquest és clarament un mal exemple, per què l’objecte de les regulacions ha de ser posar ordre però no posar frens a la innovació; ens podem trobar, com és el cas, que una regulació amb una visió molt restrictiva provoqui un fre a l’adopció d’una tecnologia en comptes d’una palanca per potenciar-la.
Recentment, el govern ha anunciat el projecte «CatVers», el que suposa un pas important en el desenvolupament de la tecnología blockchain al nostre país. Té previst el govern de Generalitat continuar invertint i fomentant el desenvolupament de la tecnologia blockchain i les criptomonedes a Catalunya? Quins son els principals projectes desenvolupant-se actualment?
El Catvers és un projecte ideat, liderat i desenvolupat al 100 % des del CBCat, el Centre Blockchain de Catalunya, un departament dins de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Com be dius, el projecte Catvers suposa un pas molt important per al desplegament de la tecnologia Blockchain a Catalunya i una eina que accelera l’adopció d’aquesta tecnologia, en una primera fase per a les entitats culturals del país, però que esperem que ho sigui per a totes les entitats i empreses també.
I, precisament per què som conscients de la rellevància d’aquesta iniciativa li donem tot el suport i la seguim detalladament per aprendre el màxim del què és aquesta tecnologia, com s’usa i com podem accelerar la seva adopció.
Però el Catvers no és l’únic projecte que el CBCat està duent a terme en l’àmbit del blockchain. Actualment s’estan desplegant diferents proves pilot basades en tecnologies Blockchain en els àmbits de carboni zero, o de les comunitats de consum energètic, i en breu s’iniciaran proves en camps com el turisme, gràcies al Catvers, o de l’ús descentralitzat de vehicles, o sobre Indústria 4.0.
Val a dir que fins a dia d’avui s’han fet força pilots amb tecnologies DLT per part d’empreses privades també. Projectes tant diversos com el control en temps real dels costos d’aerolínies; o gestió d’actius digitals als videojocs; model de governança amb votació digital descentralitzada; traçabilitat en el transport d’animals del sector porcí, per només anomenar-ne alguns.
(Per a més informació consulteu la pàgina web L’Estratègia Blockchain/Casos d’èxit, https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/estrategia-blockchain/casos-dexit/)
Hi ha capacitat tant tècnica com econòmica per aconseguir que Catalunya esdevenís un hub pioner en aquest sector dintre de l’estat espanyol o de la Unió Europea?
El suport que per part del govern de la Generalitat tenen totes aquestes iniciatives al voltant de les tecnologies blockchain i DLT no és casual. Ja fa temps que des del govern vam desenvolupar i posar en marxa l’Estratègia Blockchain de Catalunya on es recullen tant quines son les potencialitats de Catalunya com a país, com quines son les iniciatives necessàries per part dels agents involucrats en la innovació per a adoptar aquesta tecnologia a Catalunya i convertir-nos en un pol tecnològic, d’inversió, talent i innovació en aquest àmbit.
(Per a més informació consulteu la pàgina web L’Estratègia Blockchain/Estratègia, https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/estrategia-blockchain/)
La innovació no és només tasca de les administracions públiques. Tenim un rol molt rellevant, però que seria insuficient si no es coordina amb altres agents com les Universitats, les empreses i la pròpia ciutadania. Per això, aquesta estratègia inclou accions que fomenten la participació coordinada de tots els agents implicats en la innovació, com una quàdruple hèlix que impulsa la innovació.
I aquestes accions coordinades, junt amb les potencialitats de país, en forma d’infraestructures tecnològiques (com l’accelerador de partícules del parc de l’Alba, el superordinador Marenostrum, o els diferents parcs d’emprenedoria arreu del país), ens permeten afirmar que Catalunya té l’ambició i la capacitat per esdevenir un hub d’innovació en tecnologies blockchain a Europa.
(Per a més informació consulteu la pàgina web L’Estratègia Blockchain/Capacitats de Catalunya, https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/estrategia-blockchain/)
Quines son les millors opcions en quant legislacions i inversió pública per garantir un desenvolupament sostenible i beneficiós d’aquest sector que al mateix temps fos útil per la resta de l’economia catalana ?
Per potenciar el sector de les tecnologies blockchain i de registre distribuït en general, no només el de les criptomonedes, insisteixo, es pot fer de moltes maneres. Es pot potenciar la demanda de serveis i l’adopció de la tecnologia, es pot potenciar el coneixement i el talent sobre la tecnologia, es poden potenciar les empreses del sector, etc.
L’Estratègia Blockchain de Catalunya pretén potenciar tots aquests àmbits amb diferents línies d’actuació, aquesta és la via per la qual estem potenciant el sector. De fet, aquest sector és similar al d’altres tecnologies emergents com la Intel·ligència Artificial, el 5G, el New Space o les tecnologies quàntiques, entre d’altres que disposen ja o disposaran en breu d’un pla estratègic, i que poden aportar talent, infraestructures i teixit empresarial per a fomentar la innovació i potenciar el creixement a l’economia catalana.
(Per a més informació podeu visitar el document L’Estratègia Blockchain de Catalunya, https://politiquesdigitals.gencat.cat/web/.content/Telecomunicacions/Blockchain/destacats-informes-descarregues/Estrategia-Blockchain-a-Catalunya.pdf)
Quines oportunitats i quins riscos poden presentar les criptomonedes per l’economia catalana?
Les criptomonedes, tal i com hem anat reiterant només son la punta de l’iceberg de tota una tecnologia transformadora com és el blockchain o DLT. Volem tenir una mirada més àmplia i considerar, en general, les tecnologies blockchain i de registre distribuït alhora per identificar les oportunitats i riscos que representen aquestes tecnologies.
La tecnologia blockchain s’ha demostrat que és transformadora, obre un nou mon de possibilitats sempre que necessitem garantir l’autenticitat o veracitat de qualsevol fet, esdeveniment o situació. La propietat d’una moneda o criptomoneda n’és un exemple, però ni de bon tros el més rellevant. La traçabilitat dels objectes en desplaçament, la propietat d’objectes no fungibles, com les expressions artístiques, el nostre estat de salut o la nostra situació econòmica, també son camps d’aplicació i per tant oportunitats emergents que involucren moltíssims sectors, tant de l’administració pública com del teixit empresarial.
El vertader risc seria no adoptar aquesta tecnologia i no esdevenir un hub, sinó uns seguidors de les iniciatives que es desenvolupin a qualsevol altra part del mon.
Fi de l’entrevista
Des d’aquí m’agradaria agraïr molt en Jordi Puigneró per haver-me concedit aquesta entrevista.